La Paeria commemora el bicentenari del naixement d’Anselm Clavé amb una placa al seu carrer

La Paeria ha homenatjat aquest matí Anselm Clavé amb motiu del bicentenari del seu naixement, descobrint una placa commemorativa al carrer que porta el seu nom. L’acte ha estat presidit per l’alcalde, Fèlix Larrosa, que ha estat acompanyat per la regidora de Cultura, Pilar Bosch, el doctor en Geografia i Història, Lluís Marc Herrera, qui ha fet un repàs històric de la trajectòria de Clavé i del seu llegat cultural, i la directora de la coral Sant Bartomeu d’Alpicat, en representació de la Federació de Cors de Clavé, Emi Boira. 

L’alcalde, Fèlix Larrosa, ha destacat que “aquest país ha donat grans músics, grans personatges del món de la cultura, de dimensions universals” i ha descrit Clavé com “una figura capital”. També ha reconegut la tasca de l’Ajuntament en la recuperació de la informació al voltant del polític i músic català. “A Lleida tenim l’honor de dedicar-li un carrer i amb aquesta placa commemorativa fem més visible i perdurable el seu tribut”, ha afegit, i ha assegurat que “aquests gestos reafirmen el nostre compromís amb la memòria, la cultura i la música i alhora projecten al futur els valors que ens uneixen com a ciutat i com a país”. 

La regidora de Cultura, Pilar Bosch, ha posat en relleu “la gran tasca del moviment associatiu, com a empresari, escriptor i compositor” de Clavé, així com la seva tasca en donar veu a les dones, que va afegir a les seves formacions corals, fins aleshores només formades per homes. “Avui vivim els temps que vivim gràcies a figures com la d’Anselm Clavé”, ha conclòs. 

Durant l’acte, els Cantaires de Juneda, que formen part dels Cors Clavé, han interpretat dos de les seves peces més reconegudes: Les Flors de Maig i Els pescadors. 

Una placa com la que s’ha instal·lat avui ja va existir al carrer l’any 1920. 

Anselm Clavé va visitar Lleida en dos ocasions. La primera estada data de l’11 de juliol de 1863. Clavé va venir a la ciutat per promocionar el seu model de cors enfront dels germans Joan i Pere Tolosa que defensaven el model dels orfeons. El Liceo li organitzà un concert al saló de l’entitat en el qual actuà l’orquestra del mateix Liceo i també el recentment creat cor La Artesana. La segona tingué lloc el divendres i dissabte 25 i 26 de setembre del mateix any. Clavé va venir acompanyant a Emilio Castelar, gran amic seu, que duia gairebé tot el mes de setembre fent meetings polítics arreu de Catalunya. 

Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 1824 – 1874) va ser una figura clau del segle XIX a Catalunya, tant en l’àmbit musical com en el polític i social. 

Clavé és considerat el pare del moviment coral a Catalunya. Va començar la seva trajectòria musical de manera autodidàctica, després de perdre la visió d’un ull i haver de deixar l’escola. Va aprendre música i poesia, i cantava en cafès de Barcelona per guanyar-se la vida. 

El seu contacte amb la classe treballadora el va portar a crear cors populars com a eina de formació cultural i cohesió social. El 1850 va fundar La Fraternitat, la primera societat coral obrera de Catalunya i de l’Estat espanyol. Més endavant, va crear els Jardins d’Euterpe, on es feien concerts i balls oberts a tothom. 

Clavé també va ser un activista republicà influenciat pel socialisme utòpic francès. Va participar en revoltes contra el règim d’Espartero i va ser empresonat diverses vegades per les seves idees.  

Durant el Sexenni Democràtic (1868–1874), va ser elegit diputat per Barcelona, president de la Diputació de Barcelona i governador civil de Castelló i Tarragona. Va defensar una república federal i va prioritzar la consolidació del nou règim abans de plantejar la qüestió catalana. 

A més de dirigir cors, Clavé va compondre cançons en català i castellà, com La font del Roure i Les nines del Ter. També va escriure sarsueles, com L’aplec del Remei, estrenada amb èxit al Liceu el 1858.