La poesia de postguerra centra una vetllada sobre memòria democràtica al Cafè de Teatre

Un vetllada de paraula, música i resistència cultural és la proposta de la Paeria per reivindicar el paper que va tenir la poesia en la preservació de la llengua, la cultura i la memòria col·lectiva durant la dictadura franquista. L’àrea de Memòria Democràtica ha organitzat l’acte Poesia catalana de postguerra per aquest dimecres, a les 19 h, al Cafè de Teatre. L’activitat forma part del cicle organitzat amb motiu dels noranta anys de l’inici de la Guerra Civil.

L’acte comptarà amb la participació de la cantautora lleidatana Meritxell Gené, que acompanyarà musicalment el recorregut poètic. La conducció anirà a càrrec de l’escriptor i poeta Josep Borrell, responsable de la selecció dels 24 textos representatius de la poesia catalana escrita entre 1939 i 1973. Els rapsodes Eduard Muntada, Nú Miret, Carles M. Sanuy, Amat Baró, Jordi Vilalta i Marta Rossell posaran veu als poemes. La diversitat de veus permetrà recuperar alguns dels grans temes de la poesia catalana de postguerra i posar en relleu la pluralitat d’experiències, sensibilitats i formes de compromís que van definir aquest període.

La combinació de paraula i música oferirà al públic una aproximació viva i compartida a uns textos concebuts en unes circumstàncies històriques especialment adverses. El recital vol contribuir a redescobrir la força d’aquestes veus i recordar que, fins i tot en els moments de més repressió, la cultura pot esdevenir un espai de dignitat, de llibertat i de construcció de futur.

Després de la desfeta republicana de 1939, la repressió política, la censura i la persecució de la llengua i la cultura catalanes van condicionar profundament la vida cultural del país. En aquest context, la poesia esdevingué un espai de resistència, de preservació de la identitat i d’expressió d’unes experiències que no podien manifestar-se lliurement en l’àmbit públic.

Tant des de l’exili com des de l’interior del país, els poetes van donar veu a la derrota, la pèrdua, l’enyorança, la repressió i el silenci imposat. Alhora, els seus versos van mantenir vius el compromís cívic, la dignitat col·lectiva, l’arrelament a la terra i l’esperança en la recuperació de les llibertats. Davant l’intent de la dictadura de reduir el català a l’àmbit privat i apartar-lo de la vida pública, la paraula poètica contribuí a garantir-ne la continuïtat i a transmetre-la a les generacions següents.

El recital proposa acostar el públic a aquest llegat literari i humà mitjançant una selecció de poemes que parlen de l’exili, la pèrdua, el record, la terra i la necessitat de continuar endavant. Els textos permetran resseguir la manera com l’experiència individual de la guerra i la postguerra es transformà en una veu col·lectiva capaç d’explicar els sentiments i les aspiracions de tota una societat.

La vetllada vol mostrar, així mateix, que la poesia no va ser únicament una forma d’expressió literària, sinó també una eina de resistència cultural. En unes circumstàncies marcades per la por i la censura, els versos van permetre conservar paraules, records i referents compartits que el règim franquista pretenia silenciar o excloure de l’espai públic.