Solé y Sabaté expondrá las diferentes etapas del avance de las tropas franquistas tras la ruptura del frente de Aragón en marzo de 1938, hasta la caída definitiva de Cataluña en febrero de 1939. La sesión analizará tanto los aspectos militares como las consecuencias sociales y humanas de la ocupación, los bombardeos sobre la población, las instituciones republicanas y el drama de la Retirada, con cientos de miles de personas huyendo hacia Francia.

La conferencia también abordará el despliegue inmediato del aparato represivo franquista sobre el territorio ocupado y reflexionará sobre cómo este período ha quedado fijado en la memoria colectiva del país. El objetivo es ofrecer una mirada rigurosa y al mismo tiempo accesible sobre uno de los episodios más determinantes de la historia contemporánea de Cataluña.

Josep Maria Solé i Sabaté (Lleida, 1950) es un reconocido historiador especializado en la Guerra Civil Española y el franquismo. Es doctor en Historia por la Universidad de Barcelona y profesor de Historia Contemporánea en la Universidad Autónoma de Barcelona.

Fue el primer director del Museo de Historia de Cataluña (1996–2000) y ha participado en proyectos clave de recuperación documental y patrimonial, como la recuperación de la documentación catalana en el exilio (1985–1991). También ha sido coordinador general del Consorcio Memorial de los Espacios de la Batalla del Ebro y director del Instituto de Estudios Ilerdenses.

Es autor de numerosos libros y estudios sobre la guerra, la represión, el exilio y la historia política catalana, y ha dirigido obras de referencia como la Historia de la Generalitat de Catalunya i sus presidentes. Su trayectoria incluye también una amplia actividad de divulgación en radio y televisión, especialmente en Catalunya Ràdio.

Actualmente, combina la investigación con la docencia y la participación habitual en conferencias y actividades de divulgación en todo el país.

Solé i Sabaté exposarà les diferents etapes de l’avanç de les tropes franquistes després de la ruptura del front d’Aragó el març de 1938, fins a la caiguda definitiva de Catalunya el febrer de 1939. La sessió analitzarà tant els aspectes militars com les conseqüències socials i humanes de l’ocupació: els bombardejos sobre la població civil, la destrucció d’infraestructures, la desarticulació de les institucions republicanes i el drama de la Retirada, amb centenars de milers de persones fugint cap a França.

La conferència també abordarà el desplegament immediat de l'aparell repressiu franquista sobre el territori ocupat i reflexionarà sobre com aquest període ha quedat fixat en la memòria col·lectiva del país. L’objectiu és oferir una mirada rigorosa i alhora accessible sobre un dels episodis més determinants de la història contemporània de Catalunya.

Josep Maria Solé i Sabaté (Lleida, 1950) és un reconegut historiador especialitzat en la Guerra Civil Espanyola i el franquisme. És doctor en Història per la Universitat de Barcelona i professor d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Va ser el primer director del Museu d’Història de Catalunya (1996–2000) i ha participat en projectes clau de recuperació documental i patrimonial, com la recuperació de la documentació catalana a l’exili (1985–1991). També ha estat coordinador general del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre i director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

És autor de nombrosos llibres i estudis sobre la guerra, la repressió, l’exili i la història política catalana, i ha dirigit obres de referència com la Història de la Generalitat de Catalunya i els seus presidents. La seva trajectòria inclou també una àmplia activitat de divulgació en ràdio i televisió, especialment a Catalunya Ràdio.  

Actualment, combina la recerca amb la docència i la participació habitual en conferències i activitats de divulgació arreu del país.

El martes 5 de mayo de 2026, Lleida conmemora el 81 aniversario de la liberación del campo de concentración de Mauthausen, uno de los principales campos nazis donde fueron deportados miles de republicanos españoles, entre ellos numerosos leridanos y leridanas.

En el marco de la conmemoración, se actualizará el panel de Memoria dedicado a los deportados de Lleida, con la incorporación de cuatro nuevas imágenes, ampliando la visibilización y el reconocimiento de todas las personas que sufrieron la deportación a los campos nazis.

Un acto abierto a toda la ciudadanía para recordar, reflexionar y defender valores democráticos.

El dimarts 5 de maig de 2026, Lleida commemora el 81è aniversari de l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen, un dels principals camps nazis on van ser deportats milers de republicans espanyols, entre ells nombrosos lleidatans i lleidatanes.

En el marc de la commemoració, s’actualitzarà el plafó de Memòria dedicat als deportats de Lleida, amb la incorporació de quatre imatges noves, ampliant la visibilització i el reconeixement de totes les persones que van patir la deportació als camps nazis.

Un acte obert a tota la ciutadania per recordar, reflexionar i defensar els valors democràtics.

Esta actividad se inscribe dentro del Proyecto Buchenwald‑Mauthausen del Ayuntamiento de Lleida, desarrollado mediante el convenio de colaboración con el Amical de Mauthausen, y cuenta con el apoyo del Grupo de Trabajo DEMD del Departamento de Educación (Exilio, Deportación y Holocausto). El proyecto tiene como finalidad impulsar acciones educativas y de memoria democrática dirigidas especialmente a jóvenes, para acercarlos a la historia de la deportación republicana y fomentar una reflexión crítica sobre los valores democráticos, los derechos humanos y el deber de memoria.

En este viaje participarán once alumnos y tres profesores de los institutos de secundaria de Lleida -Caparrella, Guindàvols, Josep Lladonosa, Manuel de Montsuar y Màrius Torres- y del Colegio El Carme, con la financiación del Ayuntamiento de Lleida. También se añadirán alumnos del Instituto de Almenar y del Instituto Escuela de Oliana, centros integrados en el Grupo DEMD.

El programa del viaje incluye la visita a varios espacios emblemáticos del sistema concentracionario nazi, como el castillo de Hartheim, la estación de tren de Mauthausen, el Memorial de Anna Pointner, el Memorial de Ebensee, el Memorial de Gusen y el campo de concentración de Mauthausen. En este último espacio, el alumnado de Lleida realizará un acto de homenaje a las personas de la ciudad que fueron deportadas.

El momento central del viaje será la participación en los actos internacionales de conmemoración que tendrán lugar el domingo 10 de mayo en el campo de Mauthausen, con la presencia de delegaciones de Europa y de otros países, en el marco de las actividades organizadas por el Comité Internacional de Mauthausen.

Desde el año 2003, el Amical de Mauthausen promueve estos viajes conmemorativos como una herramienta fundamental de transmisión de la memoria. Ante la desaparición progresiva de los supervivientes, experiencias como ésta permiten garantizar el relevo generacional del recuerdo y reforzar el compromiso de los jóvenes con la memoria democrática, a través de proyectos pedagógicos que se trabajan antes, durante y después del viaje.

Con esta iniciativa, el Ayuntamiento de Lleida reafirma su compromiso con la memoria democrática, la educación en valores y la preservación del recuerdo de las víctimas del nazismo y el fascismo, especialmente de las personas republicanas deportadas.

Aquesta activitat s’inscriu dins del Projecte Buchenwald‑Mauthausen de l’Ajuntament de Lleida, desenvolupat mitjançant el conveni de col·laboració amb l’Amical de Mauthausen, i compta amb el suport del Grup de Treball DEMD del Departament d’Educació (Exili, Deportació i Holocaust). El projecte té com a finalitat impulsar accions educatives i de memòria democràtica adreçades especialment a joves, per apropar-los a la història de la deportació republicana i fomentar una reflexió crítica sobre els valors democràtics, els drets humans i el deure de memòria.

En aquest viatge hi participaran onze alumnes i tres professors dels instituts de secundària de Lleida —Caparrella, Guindàvols, Josep Lladonosa, Manuel de Montsuar i Màrius Torres— i del Col·legi El Carme, amb el finançament de l’Ajuntament de Lleida. També s’hi afegiran alumnes de l’Institut d’Almenar i de l’Institut Escola d’Oliana, centres integrats al Grup DEMD.

El programa del viatge inclou la visita a diversos espais emblemàtics del sistema concentracionari nazi, com el castell d’Hartheim, l’estació de tren de Mauthausen, el Memorial d’Anna Pointner, el Memorial d’Ebensee, el Memorial de Gusen i el camp de concentració de Mauthausen. En aquest darrer espai, l’alumnat de Lleida realitzarà un acte d’homenatge a les persones de la ciutat que hi van ser deportades.

El moment central del viatge serà la participació en els actes internacionals de commemoració que tindran lloc el diumenge 10 de maig al camp de Mauthausen, amb la presència de delegacions d’arreu d’Europa i d’altres països, en el marc de les activitats organitzades pel Comitè Internacional de Mauthausen.

Des de l’any 2003, l’Amical de Mauthausen promou aquests viatges commemoratius com una eina fonamental de transmissió de la memòria. Davant la desaparició progressiva dels supervivents, experiències com aquesta permeten garantir el relleu generacional del record i reforçar el compromís del jovent amb la memòria democràtica, a través de projectes pedagògics que es treballen abans, durant i després del viatge.

Amb aquesta iniciativa, l’Ajuntament de Lleida reafirma el seu compromís amb la memòria democràtica, l’educació en valors i la preservació del record de les víctimes del nazisme i el feixisme, especialment de les persones republicanes deportades.

24 D’ABRIL

9.30 h
Comissió informativa del Bon Govern. Lloc: av. de Blondel, 16 (5a planta, Sala Macià).

11 h
L’alcalde Fèlix Larrosa assistirà a una reunió amb la Conselleria de Drets Socials sobre el procés de regularització extraordinària. Telemàtica.

11 h
Comissió informativa extraordinària de Gestió de la Ciutat. Lloc: Pal·las.

13.30 h
Junta de Portaveus. Lloc: 1a planta de l'Ajuntament de Lleida. 

16.30 h
L’alcalde Fèlix Larrosa i la tinenta d’alcalde Begoña Iglesias oferiran una roda de premsa per presentar el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Lloc. Saló del Retaule.