Glossari

Androcentrisme:
Consideració del masculí com a model a imitar; pràctica conscient, o no, d’atorgar als homes i al seu punt de vista una posició centrada al món. Des d’una perspectiva androcèntrica els homes constitueixen el subjecte de referència i el centre de totes les coses.

Assetjament sexual:
El constitueix qualsevol comportament verbal, no verbal o físic d’índole sexual, no desitjat, que tingui com a objectiu o produeixi l’efecte d’atemptar contra la dignitat d’una persona o de crear-li un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest. És una forma d’abús que s’exerceix des d’una percepció o sensació de poder psíquic o físic respecte a la persona assetjada i que es pot donar en qualsevol àmbit de relació entre persones. I pot haver, o no, superioritat jeràrquica.

Assetjament per raó de sexe:
Constitueix un comportament no desitjat relacionat amb el sexe d’una persona com a conseqüència de l’accés al treball remunerat, la promoció en el lloc de treball, l’ocupació o la formació, que tingui com a propòsit o produeixi l’efecte d’atemptar contra la dignitat de la persona i de crear-li un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant o defensiu. Dins d’aquest tipus d’assetjament s'inclou l’assetjament per embaràs, maternitat i paternitat, és a dir, qualsevol tracte desfavorable vinculat o l’assumpció d’altres atencions familiars.

Corresponsabilitat:
Compromís individual i compartit en la distribució equilibrada, equitativa i funcional de la planificació, l’organització i l’execució de les responsabilitats domèstiques i de cura entre membres d’una llar, així com els usos dels seus temps.

Feminisme:
Teoria i posició social i política que defensa els drets i la igualtat real entre les dones i homes i que visibilitza l’origen desigual per motiu de gènere.

Interseccionalitat:
Perspectiva analítica i política que permet entendre i respondre a les maneres com el gènere es creua amb altres eixos de desigualtat i com aquests encreuaments contribueixen a tenir experiències úniques d’opressió i privilegi.

Sexe:
Concepte que correspon al pla biològic; apunta a les característiques fisiològiques i sexuals amb les quals neix la persona. La diferència és recognoscible i es troba als genitals, l’aparell reproductor i altres diferències corporals.

Gènere:
És el producte d’una construcció sociocultural; es refereix a les idees, les normes, els comportaments i les emocions que la societat ha establert per cada sexe, i el valor i el significat que se’ls assigna. Es vincula a rols o papers socials que la persona desenvolupa des de la seva infància i que defineixen allò considerat socialment masculí o femení dins d’una societat.

Igualtat de gènere:
Condició de ser iguals dones i homes en les possibilitats de desenvolupament personal i en la capacitat de prendre decisions, per la qual cosa els diferents comportaments i les diferents aspiracions i necessitats de dones i homes són igualment considerats, valorats i afavorits.

Paritat:
Presència equilibrada de dones i homes en els diferents àmbits de la societat, sense que hi hagi cap privilegi i discriminació. Aquest equilibri consisteix que cap dels dos gèneres no sigui representat per més del 60% ni menys del 40%.

Patriarcat:
Concepte antropològic que descriu una organització social i cultural en la qual la totalitat de les relacions socials està estructurada pel domini de l’home. La seva ideologia inclou una valoració desigual entre homes i dones, i estableix que ells són superiors i elles inferiors. La teoria del Patriarcat va ser una de les primeres teories feministes. El patriarcat és el poder, públic o privat, de l’home sobre la dona.

Masclisme:
Conjunt d’actituds, costums, productes, hàbits, ensenyaments, lleis, normes, idees que es transmeten de generació en generació i que promouen i reprodueixen la discriminació cap a les dones. Tota la construcció de gènere es converteix en eines masclistes del patriarcat per a sotmetre a totes les dones del món en benefici dels homes.

Micromasclismes:
Es consideren micromasclismes tots els comportaments interpersonals, els comentaris verbals i les actituds exercides per homes o dones que contribueixen a la dominació i violència contra les dones en la vida quotidiana. A diferència d'altres formes de violència masclista que poden ser socialment condemnades i denunciades habitualment, aquestes pràctiques, més subtils, reflecteixen i fomenten la desigualtat entre homes i dones i són legitimades per l’entorn social.

Sororitat:
Solidaritat, agermanament, complicitat o aliança entre les dones. És un terme que inspira el moviment feminista i que és clau per a crear xarxes de dones. Prové de la paraula anglesa “Sisterhood”, utilitzada als anys 70 per Kate Millet. Anys més tard, l’acadèmica Marcela Lagarde, va utilitzar la versió en espanyol sororitat, per la primera vegada des d’una perspectiva feminista, definint-ho com una forma còmplice d’actuar entre dones i considera que és una proposta política perquè les dones s’aliïn, treballin juntes i n'encapçalin els moviments.

Empoderament:
Empoderar-nos vol dir començar a guanyar el control sobre les nostres decisions, capacitats, habilitats... Sobre les nostres vides. Despullar els estereotips de gènere que s’han instaurat als nostres cossos, en la nostra manera de pensar i actuar i triar la nostra pròpia roba. No es tracta, doncs, d’inventar noves maneres de liderar, sinó de ser conscients que hi ha molta cosa escrita, ser crítiques però ser conscients que ja hi ha molta cosa escrita, ser crítiques però constructives i continuar avançant cap al camí de desconstrucció de les relacions de poder que generin desigualtats, discriminacions i opressió.

Llenguatge sexista:
Entenem per usos sexistes de la llengua els que menystenen o desvaloren un dels dos sexes, habitualment les dones; i entenem per usos androcèntrics de la llengua els que invisibilitzen o fan difícil imaginar en un àmbit determinat la presència o l’actuació de les dones.
Per tant, l’ús del llenguatge no sexista promou uns usos lingüístics que permeten fer visibles les dones, lliures d’usos discriminatoris, sexistes i androcèntrics.

Violència de gènere:
Violència que, com a manifestació de la discriminació, de la situació de desigualtat i de les relacions de poder dels homes sobre les dones, s’exerceix sobre aquestes per part dels qui en siguin o hagin estat els seus conjugues, o dels qui n'hagin estat lligats a elles per relacions similars d’afectivitat, encara que no hi hagi hagut convivència.
Definició extreta de la LO 1/2004, del 28 de diciembre, de Medidas de Protección integral contra la Violència de Género.

Violència masclista:
La violència masclista s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat des del marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics i psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic tant si es produeix a l’àmbit públic com al privat.
Comprèn aquest tipus de violència: física, psicològica, sexual i abusos sexuals, obstètrica i vulneració dels drets sexuals i reproductius, econòmica, digital, de segon ordre i vicària.
S’entén que les diverses formes de VM són també violència contra la dona quan s’excedeix amb l’amenaça o la causació de violència física o psicològica contra el seu entorn afectiu, especialment contra els fills i les filles o altres familiars, amb la voluntat d’afligir la dona.
Definició extreta de la Llei 17/2020, de 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista.