El pianista que va fer sonar la modernitat

El pianista que va fer sonar la modernitat

(Lleida, 5 de febrer de 1875 - Barcelona, 29 d'abril de 1943)

Ricard Viñes va ser un pianista lleidatà nascut l’any 1875 que va tenir una gran influència en la música del segle XX. Des de petit va mostrar un talent extraordinari per al piano. Va començar els seus estudis a Barcelona amb el mestre Juan Bautista Pujol i, amb només dotze anys, es va traslladar a París per continuar formant-se al Conservatori, on aviat va destacar com un dels millors alumnes. Allí obtingué el Primer Premi del Conservatori de París i debutà com a concertista el 1895, a la famosa Sala Pleyel..

A París, Ricard Viñes va conèixer molts compositors importants del moment, com Claude Debussy, Maurice Ravel i Erik Satie. I és que París facilità l’intercanvi ràpid d’idees gràcies a la potent indústria musical de la ciutat: editorials, societats musicals i l’abundant programació de concerts i òperes noves. Aquest esperit obert i eclèctic converteix la ciutat en el model i la clau de la renovació musical i artística europea i, per extensió, mundial.

Moltes de les obres modernes de Debussy, Ravel o Satie van sonar per primera vegada gràcies a Viñes. De fet, Ravel li va dedicar una de les seves peces més famoses, Jeux d’eau. Viñes tenia una tècnica brillant i una gran sensibilitat, i per això molts músics confiaven en ell per estrenar les seves composicions.  

Contribuí a difondre la música russa i sud-americana per a piano de començament del segle XX com Nikolai Rimski-Kórsakov o Heitor Villa-Lobos. En un context  influenciat per les dues Guerres Mundials, que sacsegen els valors, la inspiració i el paper dels creadors artístics europeus. 

Altres compositors li dedicaren obres, com fou el cas de Manuel de Falla, Frederic Mompou, Xavier Montsalvatge i Joaquín Rodrigo.

A més de ser un excel·lent intèrpret, Ricard Viñes era un home culte i curiós. Li agradava llegir, viatjar i conèixer noves formes d’art. Va tenir amistat amb artistes com Picasso i Cocteau, i va formar part dels cercles culturals més innovadors de París.

Després de molts anys de concerts per tot el món, va tornar sovint a Catalunya, on va donar classes i va influir en nous pianistes. Va morir a Barcelona l’any 1943, deixant un llegat important com a pont entre la música catalana i la música europea moderna.

En homenatge al músic, la Paeria de Lleida convoca anualment el Concurs Internacional de Piano Ricard Viñes. Diverses tesis doctorals han estudiat la seva obra (Esperanza Berrocal, Manon Bouchard, Nina Gubisch-Viñes). També té una plaça amb el seu nom, segurament la més popular de la ciutat.