Fonaments legals

La contractació pública socialment responsable és un concepte en alça, impulsat per la Directiva 2014/24/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, sobre contractació pública i per la qual es deroga la Directiva 2004/18/CE. A la consideració segona d’aquesta es destaca que la contractació pública té un paper clau a l’Estratègia Europa 2020, com un dels instruments basats en el mercat que han d’utilitzar-se per a aconseguir un creixement intel·ligent, sostenible i integrador, garantint al mateix temps un ús més eficient dels fons públics. Així mateix, afegeix que s’ha d’incrementar l’eficiència de la despesa pública facilitant en particular la participació de les PIME en la contractació pública i permetent que els contractants la utilitzin millor en suport d’objectius socials comuns.

A més, l’article 18.2 de la Directiva 2014/24/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, sobre contractació pública i per la qual es deroga la Directiva 2004/18/CE, estableix les bases d’una contractació pública socialment responsable i obliga els estats membres a prendre les mesures pertinents per a garantir que en l’execució de contractes públics els operadors econòmics compleixin les obligacions aplicables en matèria mediambiental, social o laboral establertes al dret de la Unió Europea, al dret nacional, als convenis col·lectius, a les disposicions de dret ambiental, social i laboral de l’Annex X i als convenis internacionals de la Directiva esmentada.

La contractació pública socialment responsable consisteix a integrar aspectes socials, ètics i ambientals en els processos i fases de la contractació pública. També implica que les decisions en matèria de contractació no consisteixin només a contractar un servei o adquirir un producte per a una utilitat concreta, sinó que tinguin en compte d’altres aspectes relacionats amb la manera i les condicions de producció, els materials utilitzats, les conseqüències de la producció o les condicions laborals de les persones treballadores. Amb la inclusió de clàusules socials en la contractació, no només es satisfà una necessitat, sinó que també es contribueix a assolir una determinada política pública. Consegüentment, arribar a assolir una contractació pública socialment responsable ha de ser un repte i una obligació per a tots els operadors públics.

La nova Llei 9/2017, de 8 de novembre de Contractes del Sector Públic, per la qual es transposen a l’Ordenament Jurídic Espanyol la Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014 (en endavant, LCSP). Òbviament aquesta transposició incideix de manera especial en la contractació pública socialment responsable; en pot servir com a exemple les referències que fa en la seva exposició de motius, en el sentit següent:

“Se incluyen en los contratos públicos consideraciones de tipo social, medioambiental y de innovación y desarrollo. Estas consideraciones podrán incluirse tanto al diseñarse los criterios de adjudicación, como criterios cualitativos para evaluar la mejor relación calidad-precio, o como condiciones especiales de ejecución, si bien su introducción está supeditada a que se relacionen con el objeto del contrato a celebrar. En particular, en el caso de las condiciones especiales de ejecución, la Ley impone la obligación al órgano de contratación de establecer en el pliego al menos una de las condiciones especiales de ejecución de tipos medioambientales, sociales o relativos al empleo que se listan en el artículo 202.

En el ámbito medioambiental, se exigen certificados de gestión medioambiental a las empresas licitadoras, como condición de solvencia técnica, esto es, para acreditar la experiencia o el «buen hacer» de esa empresa en el ámbito de la protección del medio ambiente. Respecto de los temas sociales, se siguen regulando los contratos reservados a centros especiales de empleo o la posibilidad de reservar su ejecución en el marco de programas de empleo protegido, extendiéndose dicha reserva a las empresas de inserción y exigiéndoles a todas las entidades citadas que tengan en plantilla el porcentaje de trabajadores discapacitados que se establezca en su respectiva regulación. En el ámbito de la discapacidad, se recoge como causa de prohibición de contratar con las entidades del sector público el no cumplir el requisito de que al menos el 2 por ciento de los empleados de las empresas de 50 o más trabajadores sean trabajadores con discapacidad, cuestión ya adelantada mediante la modificación del hasta ahora vigente texto refundido de la Ley de Contratos del Sector Público por la Ley 40/2015, de 1 de octubre, del Régimen Jurídico del Sector Público.

Además, con el ánimo de favorecer el respeto hacia los derechos humanos, y en especial hacia los derechos laborales básicos de las personas trabajadoras y de los pequeños productores de países en vías de desarrollo, se introduce la posibilidad de que tanto los criterios de adjudicación como las condiciones especiales de ejecución incorporen aspectos sociales del proceso de producción y comercialización referidos a las obras, suministros o servicios que hayan de facilitarse con arreglo al contrato de que se trate, y en especial podrá exigirse que dicho proceso cumpla los principios de comercio justo que establece la Resolución del Parlamento Europeo sobre comercio justo y desarrollo (2005/2245(INI)) en su apartado 2.”

A més dels principis generals als que acabem de fer referència, que es veuen reflectits en els corresponents preceptes de la Llei, podem esmentar a títol exemplificatiu i sense caràcter d’exhaustivitat, la referència a altres articles d’aquesta norma com els següents:

Article 1.1. Sobre la incorporació transversal i preceptiva de criteris socials i mediambientals.
Article 99. Objecte del contracte en el qual es preveu, entre altres coses, la divisió en lots.
Article 122.2. Sobre el contingut dels plecs de clàusules administratives particulars.
Articles 124 i següents. Sobre el contingut dels plecs de prescripcions tècniques particulars.
Article 145.2. Criteris d’adjudicació dels contractes.
Article 147 Criteris socials de selecció en cas d’empat.
Article 201. Obligacions en matèria mediambiental, social o laboral.
Article 202. Condicions especials d’execució del contracte de caràcter social, ètic, mediambiental o d’altre ordre.
Disposició Addicional 4a. Contractes reservats.
Disposició Addicional 47a. Principis aplicables als contractes de concessions de serveis de l’annex IV i als contractes de serveis de caràcter social, sanitari o educatiu de l’annex IV.
Disposició Addicional 48a. Reserva de determinats contractes de serveis socials, culturals, i de salut a determinades organitzacions.
Disposició Addicional 50a. Paradisos fiscals.

Tot i que no és d’aplicació directa a les Corporacions Locals, la Llei 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni, en el seu art. 159 incorpora també unes prescripcions en relació a la contractació socialment responsable que, de manera subsidiària, ens poden ser d’aplicació. L’esmentat article preveu:

“[...]
2.2. El Govern, per mitjà de l’òrgan competent en matèria de contractació pública, ha de promoure, entre altres mesures, la introducció en els plecs de clàusules de l’exigència d’una declaració responsable o bé la inclusió d’una clàusula ètica per tal que els licitadors, adjudicataris i subcontractistes, o llurs empreses filials o vinculades, es comprometin a complir rigorosament la legislació tributària, laboral i de seguretat social, i, específicament, a no fer operacions financeres contràries a la normativa tributària en països que no tinguin normes sobre control de capitals i siguin considerats paradisos fiscals per la Unió Europea.

[...]”.
“També cal destacar la necessitat d’aplicació directa d’altres normes sectorials en matèria de protecció de drets laborals, drets de les persones amb discapacitats, igualtat de gènere, transparència, protecció del medi ambient, etc. Així com l’actualització de la normativa, entre aquesta cal tenir en compte el “Real Decreto-ley 6/2019, de 1 de marzo, de medidas urgentes para garantía de la igualdad de trato y de oportunidades entre mujeres y hombres en el empleo y la ocupación” que estableix, entre altres, l’obligatorietat de tenir plans d’igualtat a les empreses de 50 o més persones treballadores.”

Cal tenir present que fins i tot en amb caràcter previ a l’entrada en vigor de tot aquest recent conjunt normatiu, La Paeria ha anat incorporant diverses clàusules socials en els Plecs de Clàusules Administratives Particulars, referits als elements següents:

Introducció en l’objecte del contracte la satisfacció de necessitats de caràcter social o d’integració de persones amb especials dificultats, com per exemple, en el contracte de manteniment i conservació de la jardineria urbana de la ciutat de Lleida 2011- 2013, o en el contracte de serveis de tecnologies de la informació i les comunicacions integrals, tendents a la gestió dels llocs de treball d’extrem a extrem, entre altres.
Introducció de clàusules de contractació preferent de persones amb especials dificultats en el cas de necessitar contractar nou personal.
Introducció de clàusules de contractació preferent a dones en situació de violència masclista.
Exigència i/o valoració de productes de proximitat en el cas de subministraments, com per exemple, en el contracte de subministrament de lots de Nadal, en el contracte de serveis de menjador de les Escoles Bressols Municipals, etc.
Establiment de clàusules d’estabilitat en l’ocupació i elaboració de plans de formació.
Establiment de clàusules de la gestió de residus en contractes d’obra.
Contractes reservats a Centres Especials de Treballs, com per exemple el Contracte de manteniment mobiliari urbà de la ciutat de Lleida, Contracte de manteniment de jardineria a la ciutat de Lleida, en diversos sectors, entre altres.