CONSPIRAR ÉS GRATIS: PER QUÈ LES TEORIES DE LA CONSPIRACIÓ ENS SEDUEIXEN?
El Departament de Drets Civils de la Paeria presenta una nova edició dels Debats de Memòria, que tindrà lloc el dimarts 24 de març de 2026, amb la conferència “Conspirar és gratis: per què les teories de la conspiració ens sedueixen?”, a càrrec del professor de la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid, Luis Pablo Francescutti Pérez.
Data d'inici
- https://www.paeria.cat/ca/actualitat/agenda/conspirar-es-gratis-per-que-les-teories-de-la-conspiracio-ens-sedueixen
- CONSPIRAR ÉS GRATIS: PER QUÈ LES TEORIES DE LA CONSPIRACIÓ ENS SEDUEIXEN?
- 2026-03-24T19:00:00+01:00
- 2026-03-24T20:30:00+01:00
- El Departament de Drets Civils de la Paeria presenta una nova edició dels Debats de Memòria, que tindrà lloc el dimarts 24 de març de 2026, amb la conferència “Conspirar és gratis: per què les teories de la conspiració ens sedueixen?”, a càrrec del professor de la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid, Luis Pablo Francescutti Pérez.
El Departament de Drets Civils de la Paeria presenta una nova edició dels Debats de Memòria, que tindrà lloc el dimarts 24 de març de 2026, amb la conferència “Conspirar és gratis: per què les teories de la conspiració ens sedueixen?”, a càrrec del professor de la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid, Luis Pablo Francescutti Pérez.
- Què?
- Tots els públics Xerrades i conferències Cultura
- Quan?
- 24/03/2026 de 19:00 a 20:30 (Europe/Madrid / UTC100)
- On?
- SALA JAUME MAGRE, C/ Bisbe Torres, 2. Lleida
- Nom de contacte
- Drets Civils
- Correu electrònic
- memoriademocratica@paeria.cat
- Telèfon de contacte
- 973700457
- Preu
- Gratuït
Per què les teories de la conspiració generen tanta controvèrsia i preocupació? Què explica la seva creixent popularitat? I fins a quin punt Espanya participa de l’auge global del pensament conspiracionista? Aquestes són algunes de les qüestions que Francescutti abordarà, evitant la condemna fàcil i les simplificacions davant d’un fenomen complex i profundament arrelat en la cultura política contemporània.
Al llarg de la conferència, Francescutti analitzarà com les teories de la conspiració no són un fenomen recent, sinó que tenen una llarga trajectòria històrica que arrenca ja a la il·lustració i que ha deixat una empremta notable en la manera com interpretem els processos polítics i socials. S’hi destacarà especialment el paper de les teories que han servit de model fundacional per a moltes altres, com el mite del complot jueu mundial o les especulacions sobre l’actuació de l’anomenat “Estat Profund” en l’assassinat de John F. Kennedy. Aquests relats esdevenen autèntics arquetips per entendre com es construeixen les narratives conspiratives.
Francescutti reflexionarà també sobre els motius que fan que aquests relats continuïn sent tan atractius avui: la capacitat d’oferir explicacions simples davant realitats complexes, la comoditat de poder assenyalar un culpable clar o la falsa sensació de controlar un món percebut com a incert. Així mateix, examinarà l’impacte determinant de les xarxes socials, que han convertit moltes conspiracions en narratives virals i altament emocionalitzades.
Pel que fa al context espanyol, la conferència analitzarà com Espanya participa del creixement global del pensament conspiracionista, i de quina manera aquestes narratives s’infiltren en els debats polítics, mediàtics i culturals actuals. Des de les interpretacions alternatives sobre la Transició fins a les conspiracions entorn dels atemptats de l’11-M o del canvi climàtic, Francescutti mostrarà que no es tracta de fenòmens passatgers, sinó de peces d’un ecosistema comunicatiu que condiciona la qualitat del debat democràtic.
L’objectiu de la conferència és oferir eines per comprendre millor un fenomen que influeix en la política, en la percepció pública de la veritat i en les dinàmiques socials, contribuint així a un debat més crític i informat.
Llicenciat en Antropologia i doctor en Sociologia, Pablo Francescutti és professor titular de Periodisme d’Anàlisi i Opinió a la Universidad Rey Juan Carlos (Madrid). Durant anys va compaginar el periodisme amb la docència universitària. Les seves línies d’investigació se centren en el discurs periodístic, la teoria social del temps i la comunicació social de la ciència. Ha publicat una quinzena d’assaigs, entre els quals destaquen La pantalla profètica (Cátedra), La història del futur (Alianza Editorial) i Teories de la conspiració: història i societat a través del prisma del complot (Comares).
L’acte començarà a les 19.00 h i es realitzarà a la sala Jaume Magre (C/ Bisbe Torres, 2).