L’Ajuntament de Lleida demana consens territorial abans de la tramitació de la llei de vegueries

L’Ajuntament de Lleida presenta un informe d’al•legacions a l’Avantprojecte de Llei de l’organització veguerial de Catalunya perquè està en “desacord” amb la proposta de divisió territorial, que divideix l’actual territori de Lleida en tres parts, i la seva implantació. El text d’al•legacions deixa clar, però, que “l’Ajuntament de Lleida de cap manera s’oposa a la regulació de les vegeries, en tant que institució prevista i regulada per l’Estatut”, sinó que és “en aquesta divisió concreta i en el procés d’implantació on l’Ajuntament de Lleida expressa la seva total disconformitat i desacord”. La Paeria, en conseqüència, troba “inoportuna” la tramitació de l’Avantprojecte i demana un ampli consens a tot el territori abans de continuar endavant amb el procés. Si no existeix el consens, l’Ajuntament demana “la suspensió” de la tramitació, o si més no la incorporació de modificacions que garanteixin la integritat del territori de Lleida. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha assegurat que seria bo "esperar tenir un consens territorial per tirar endavant la tramitació de la llei". Alhora, Ros ha insistit en "la dificultat de fer desaparèixer les diputacions i, per tant, caldria esperar per desenvolupar les vegueries" per no acumular més càrregues administratives als ciutadans. L'alcalde ha presidit la Junta de Govern Local que s'ha reunit aquest dilluns en convocatòria extraordinària per debatre l'informe d'al·legacions i que l'ha aprovat per presentar-lo a l'Avantprojecte de Llei. Les al•legacions de l’Ajuntament de Lleida a l’Avantprojecte de Llei de l’organització veguerial de Catalunya se sustenten en:

La impossible aplicació immediata de la futura llei que se’n derivi, ja que en no ajustar-se la divisió veguerial a la provincial existent, cal procedir a la modificació dels límits provincials, cosa que està reservada en aquest moment a les Corts Generals que ho haurien de fer mitjançant llei orgànica.

La manca de justificació i motivació de la divisió veguerial proposada, ja que l’Avantprojecte no conté mesures concretes d’implantació ni calendari, ni tampoc el procés d’integració de la vegueria amb els ens locals existents. Alhora, quant a la divisió de l’actual territori de Lleida, “no sembla justificat que un territori com la Vall d’Aran, amb la seva trajectòria històrica i que ja disposa d’unes institucions pròpies hagi de passar a dependre d’una altra administració intermitja diferent”.

La manca d’avaluació de la incidència econòmica i social de la divisió: “qualsevol decisió que afecti aquest territori [Lleida] i que porti com a resultat la partició i trossejament del mateix no es pot plantejar sense un acurat estudi d’eficàcia i eficiència però sobretot de cost econòmic i social”.

La manca de participació del territori en el procés de divisió.

No cal que hi hagi identitat entre divisió territorial i àmbits de planificació o prestació de serveis, i com a exemple es troben els àmbits de planificació de la pròpia Generalitat, que actualment són 8. El text defensa que “El Pirineu forma part de Lleida i Lleida sempre està i estarà a favor de qualsevol mesura que vagi en el seu benefici i en el de la resta del territori. El que no està clar és que la partició de Lleida en tres parts vagin en aquesta direcció”.

La manca de previsió de les Institucions previstes a l’art. 93 de l’Estatut per solucionar problemes i necessitats concretes. L’Estatut preveu al seu art. 93 la possibilitat que hi hagi ens locals d’abast supramunicipal fonamentat en la col•laboració i associació dels municipis per garantir una correcta prestació de serveis, i aquest Avantprojecte tampoc regula aquesta possibilitat, cosa que sí pot abordar-se en la futura Llei de Governs Locals. Atès tot això, en la part de conclusions de l’informe d’al•legacions l’Ajuntament de Lleida “reitera l’expressió de la seva convicció que aquest sentiment de pertinença i participació en un projecte comú com és el desenvolupament del territori que configura l’actual província de Lleida i sobretot de les seves persones, és un patrimoni preuat que cal mantenir i incrementar i que la nova divisió territorial de Catalunya ha de tenir en consideració no promovent la seva partició injustificada”.