El piano que parlava amb el cor

El piano que parlava amb el cor

Fa molts i molts anys va néixer a Lleida un nen que es deia Ricard Viñes.

Era un nen molt curiós i li encantava escoltar els sons del seu voltant: el cant dels ocells, la pluja a les finestres, el riure dels seus amics, etc.

Un dia, en Ricard va descobrir un instrument molt especial: El piano. El piano tenia moltes tecles blanques i negres, com si fossin les dents d’un somriure gegant.

Quan va créixer una mica, els seus pares van veure que tenia molt talent i el van portar a estudiar música i piano a París, una ciutat plena d’art i de música. Allà, Ricard va practicar molt i es va convertir en un pianista extraordinari.

Quan hi posava els dits a sobre, el piano feia música... i semblava que li parlés directament al cor.

En Ricard practicava cada dia. A vegades tocava melodies alegres que feien ballar els seus amics. Altres vegades tocava melodies tranquil·les, com una abraçada de bona nit. I així́, mica en mica, es va convertir en un gran pianista.

Molts compositors famosos, com Ravel i Debussy, li deixaven tocar les seves noves cançons perquè ell les feia sonar d’una manera molt bonica.

Amb el pas del temps, en Ricard va viatjar per molts llocs i va fer concerts davant de molta gent.

Però̀ ell sempre recordava que el més bonic de la música no era tocar ràpid o fort, sinó́ fer sentir emocions (com la calma, l’alegria, però també tristesa o la ràbia) als qui l’escoltaven.

I és que, a Ricard Viñes, li va tocar viure en una època plena de lluites, guerres i canvis, on els músics i artistes tenien moltes ganes d’explicar amb dibuixos, històries, cançons… tot el que sentien amb el cor.

Ara, 150 anys després del seu naixement, encara podem escoltar la música de Ricard Vinyes i sentir com el seu piano continua parlant amb el cor.